El dia 29 de maig, a la Facultat de Traducció de la Universitat Autònoma de Barcelona, va tenir lloc la cerimònia de lliurament d’un dels premis de traducció literària més prestigiosos i ben dotats de l’Estat espanyol, el Giovanni Pontiero. Aquest any hi competien disset llibres, entre els quals el jurat va decidir premiar l’esplèndida traducció de Minhas Queridas, recull de la correspondència que l’escriptora brasilera Clarice Lispector va enviar a les seves germanes entre 1944 i 1959. La traductora, Elena Losada, professora d’Estudis Gallecs i Portuguesos, té una llarga i molt escollida trajectòria de traducció literària. Com ella mateixa va destacar en l’acte de lliurament, sempre s’ha pogut triar el que traduïa, i darrerament, a més, s’ha especialitzar en la dificilíssima prosa de Lispector, de qui ja ha publicat diverses traduccions.
La cerimònia va comptar amb una destacada participació institucional. Presidien l’acte Bonaventura Bassegoda, vicerector de Transferència Social i Cultural de la UAB; Laura Santamaria, degana de la Facultat de Traducció i Interpretació, i Helena Tanqueiro, responsable de l’Institut Camões a l’àrea catalanòfona. L’entrega del premi la va fer João Ribeiro de Almeida, cònsol de Portugal. Com cada any, es va convidar també una personalitat de l’àmbit de les lletres per acompanyar el lliurament: en aquest cas, l’escriptor Javier Moro, guanyador del premi Planeta 2011 amb una novel·la de tema molt relacionat amb Portugal i Brasil, El imperio eres tú, història novel·lada del trasllat de la cort portuguesa a Rio de Janeiro l’any 1808 arran de la invasió napoleònica, i de l’impacte que això va tenir a ambdós països. Moro va subratllar l’excepcionalitat d’uns personatges històrics que, segons el seu parer, ningú no es creuria si se’ls hagués inventat.
Elena Losada, al seu torn, en una intervenció breu però farcida d’idees ―rigorosa i alhora divertidíssima com sempre―, va comentar la perspectiva de Lispector quant a la traducció a partir d’un fragment sobre la dificultat de traduir un terme aparentment tan intercanviable com milagre. Sobre aquesta base, va esbossar la personalitat literària de l’autora, extremament complexa, i va avançar la hipòtesi que el paper de la cultura jueva hi pot haver tingut una importància molt més gran del que fins ara ha reconegut la crítica.
Estudis Gallecs i Portuguesos 